Entra en vigor el nou Reglament d'Estrangeria

Aquest dimarts, 20 de maig, entra en vigor a tot l’estat espanyol el nou Reglament d’Estrangeria. La reforma introdueix canvis significatius en les vies de regularització de persones migrades, com la reformulació de les figures d’arrelament. Tot i que l’objectiu de modificar el text legal és simplificar els tràmits i adaptar-la a la realitat migratòria actual, la nova normativa planteja alguns dubtes pel que fa a l’exclusió de determinats col·lectius, com els sol·licitants d’asil.

Una de les principals novetats és la reformulació de les figures d’arrelament, que passen de quatre a cinc modalitats: arrelament social, sociolaboral, familiar, socioformatiu i de segona oportunitat.

A més, es modifica el requisit temporal per sol·licitar l’arrelament, que passa de tres a dos anys de residència continuada a l’estat espanyol, just abans de tramitar la sol·licitud, sense absències superiors als 90 dies. Això sí, segons ha explicat Alba Tarroc, cap tècnica del Departament de Polítiques Migratòries, Antiracisme i Cooperació de l’Ajuntament d’Olesa, es manté la necessitat d’acreditar aquesta presència al territori amb empadronament continuat, així com tenir passaport vigent i no tenir antecedents penals, ni a l’estat Espanyol ni al país d’origen.

En el cas de l’arrelament social, caldrà demostrar vincles amb familiars (parella o familiar de primer grau), que tinguin autorització de residència i que justifiquin que tenen mitjans econòmics suficients del 100% de l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples). La novetat del nou reglament és que, en lloc de concedir només un permís de residència, ara també s’atorga un permís de residència i treball.

Pel que fa a l’arrelament sociolaboral, a partir d’ara es requereix l’aportació d’un o més contractes, d’un mínim de 20 hores setmanals en total, i que garanteixin el Salari Mínim Interprofessional en proporció a la jornada laboral. No caldrà aportar informe d’arrelament social com fins ara.

L’arrelament socioformatiu ara inclou permís de treball de fins a 30 hores setmanals, un fet que, segons Tarroc, facilita la regularització. Abans, els sol·licitants no podien treballar i sovint tornaven a la irregularitat en acabar els estudis. Amb el nou sistema, si han treballat durant aquest període, poden accedir a un permís de residència i treball de 4 anys.

El reglament s’adreça a estudiants d’ensenyaments postobligatoris com Batxillerat o FP, i també a qui cursa l’ESO a escoles d’adults. Ara bé, es restringeix l'accés als qui fan cursos del SOC: només s’accepten en el cas de realitzar alguna formació orientada a ocupacions del Catàleg de Difícil Cobertura.

L’arrelament de segona oportunitat permet a les persones que hagin estat titulars d’una autorització de residència (NIE), recuperar-la si l’han perduda. Per a Tarroc, aquesta modificació compta amb un element  molt restrictiu, ja que no s’hi poden acollir les persones que tenien un NIE per circumstàncies excepcionals. Només és aplicable, per exemple, a qui tenia un NIE com a familiar d’un ciutadà de la UE o després d’un primer permís renovat, però que no ha pogut continuar renovant-ho.

Pel que fa a l’arrelament familiar, s’ha limitat a dues situacions: es podrà sol·licitar només si es tracta de pares, mares o tutors d’un menor nacional d’un altre país de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa, que visqui a l’estat espanyol i estigui al seu càrrec; o bé si es dona suport a una persona amb discapacitat nacional d’aquests mateixos països, també a càrrec i amb convivència.

D’altra banda, una de les modificacions més controvertides del nou Reglament d’Estrangeria afecta les persones sol·licitants de protecció internacional (asil). Fins ara, la protecció internacional era compatible amb altres formes d’arrelament d’estrangeria. Amb el nou text, això ja no és possible i només es pot optar per una via o l’altra.

A més, si es denega l’asil, el còmput dels dos anys de presència a l’estat espanyol per poder demanar arrelament, comença a comptar des del moment de la denegació i no des de l’arribada al país. Per a Tarroc, aquesta situació “és un drama i exclou tot el temps prèviament viscut a l’estat espanyol mentre s’esperava la resolució, que sovint triga entre 18 i 24 mesos”.

Ara bé, el govern ha introduït una moratòria: les persones que hagin rebut la denegació d’asil abans del 20 de maig de 2025, poden demanar arrelament fins al maig de 2026, sempre que hagin estat sis mesos en situació irregular després de la denegació.

El nou Reglament d’Estrangeria es va aprovar per Reial decret el passat mes de novembre, i es va establir un termini de sis mesos perquè les oficines d’estrangeria i els professionals del sector es poguessin formar i adaptar als canvis.