Olesa Ateneu organitza una xerrada per descobrir el passat, el present i el futur del Consolat de Mar

La sala d’actes de la Comunitat Minera Olesana acollirà aquest dimecres, 22 de maig, una sessió centrada en descobrir la institució i els seus 750 anys d’història.

L’acte començarà a dos quarts de set de la tarda amb la projecció del documental “La ciutat del mar”, seguit d’una conferència i col·loqui a càrrec de Jordi Domingo i Garcia-Milà, advocat i ex Cònsul Major del Consolat de Mar. La presentació de l’acte anirà a càrrec de Jaume Parent i Fité.

Jordi Domingo ha definit el Consolat de Mar com “l’aportació més important de Catalunya a la història de la humanitat” i ha explicat que la institució va ser fonamental en el desenvolupament del dret marítim internacional. De fet, va desenvolupar el primer codi de comerç internacional, vigent fins el segle XIX. Segons Domingo, el Consolat de Mar, amb més de 750 anys d’història, va ser un pilar del comerç i la navegació a la Mediterrània i “porta l’essència del període més brillant de Catalunya”.

Catalunya va ser líder mundial en transport marítim durant molts segles, destacant en la navegació i el comerç i impulsant l’expansió de les civilitzacions. Segons l’ex Cònsol Major del Consulat del Mar, Catalunya va establir una xarxa de 80 Consolats de Mar a la Mediterrània i 120 a tot el món, utilitzant vaixells per al comerç i la diplomàcia, i expandint la cultura, el coneixement, el dret i la llengua arreu del món.

El Consolat de Mar ha tingut diversos períodes històrics. Amb la promulgació del Codi de Comerç Espanyol, que va centralitzar les funcions comercials, es van eliminar molts consolats, excepte els de Barcelona i Mallorca per la seva importància internacional. Domingo ha explicat que durant el segle XX, el Consolat de Mar va quedar relegat a un segon pla fins que el 1956 la Llotja de Cereals va proposar que la Cambra de Comerç assumís la seva funció de resolució de conflictes. Tot i això, entre 1956 i 2020, la institució només va tenir una activitat limitada, fent alguns arbitratges i mediacions sense gaire notorietat.

Segons l’ex Cònsul Major, el 2020 es va intentar revitalitzar el Consolat de Mar, promovent la seva presència en consells d'administració, universitats i escoles, i va aconseguir un reconeixement internacional que va atreure l'atenció de les Nacions Unides i de grans multinacionals. No obstant això, Domingo ha manifestat que actualment hi ha incerteses sobre el seu futur, amb el risc que torni a quedar en l'oblit.

El Consolat de Mar no només s'ocupa de la resolució de conflictes en l'àmbit del dret marítim i el transport de mercaderies, sinó també pot abordar conflictes de qualsevol tipus, excepte els familiars, incloent-hi disputes econòmiques i comercials que afecten empresaris, autònoms i ciutadans en general.

La projecció del documental “La ciutat del mar”, del director i guionista Alfons Par, servirà per contextualitzar la transcendència històrica de la institució. El film segueix la història d’una periodista i un cantant que descobreixen la rellevància del Consolat en les seves respectives recerques sobre Barcelona. Aquesta narrativa, acompanyada per les aportacions de figures destacades com Ramon Jané, Miquel Puig i Miquel Huguet, ajuda a il·lustrar l’impacte històric i cultural del Consolat de Mar.

Recordem que la sessió sobre el Consolat del Mar se celebrarà aquest dimecres, 22 de maig de 2024, a partir de dos quarts de set de la tarda, a la sala d’actes de la Comunitat Minera Olesana.