Olesa de Montserrat apareix entre els 10 municipis amb més taxa de segregació escolar

La Fundació Bofill ha publicat un mapa interactiu on es poden consultar aquestes dades on es pot consultar el nivell de segregació escolar de tots els municipis de Catalunya. La Fundació ha destacat que tot i que s’ha reduït la taxa de segregació en els darrers anys a Olesa, calen més esforços per combatre-la.

La Fundació Bofill és una entitat sense ànim de lucre que treballa per promoure la transformació i el canvi. Des de 2009, la fundació aposta per la millora educativa com una palanca per a la millora social. En l’àmbit educatiu, la segregació escolar és una de les preocupacions de la fundació.

A Catalunya, les principals dinàmiques de segregació escolar estan relacionades amb la situació socioeconòmica, necessitats educatives especials i amb el país de naixement o d’origen de l’alumnat.

Julián Claramunt, tècnic de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill, ha explicat que la segregació és la distribució desigual de l’alumnat vulnerable o migrant entre els centres educatius d’un municipi. La Fundació ha publicat el mes de juny un mapa interactiu on es pot consultar el nivell de segregació escolar de tots els municipis de Catalunya amb més de 5.000 habitants i que tenen a partir de tres centres educatius:

La Fundació Bofill ha fet el mapa interactiu amb les dades publicades a es l’informe publicat pel Síndic de Greuges, institució encarregada de fer el seguiment sobre la situació de la segregació escolar a Catalunya.

La taxa de segregació escolar no té a veure amb el percentatge de població vulnerable o migrant, sinó com es fa la distribució entre els centres educatius de cada municipi. A Catalunya, la taxa de segregació escolar a Primària és del 0’33. A Secundària a partir del 0’20 ja es considera molt alta.

Olesa de Montserrat apareix entre els 10 municipis amb més taxa de segregació, tant en l’educació Primària com la Secundària, i segons les dades publicades pel Síndic de Greuges del curs 2022/2023, a Primària es situa en el 0’39 i a Secundària és del 0’32. El curs 2018/2019 la taxa de segregació a la Primària era del 0’49 i, per tant, s’ha reduït en 10 punts.

En aquest sentit, Julián Claramunt ha destacat que si s’analitzen les dades de la segregació a Olesa, en els darrers cinc anys s’ha anat rebaixant. Tot i així, el tècnic de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill ha fet una crida a estudiar les dades i posar en marxa més esforços per combatre-la:

Claramunt ha dit que la tendència general ha estat millorar les dades de segregació escolar a Catalunya. Això ha estat conseqüència del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, signat el 2019 pelDepartament d’Educació de la Generalitat, el Síndic de Greuges, entitats municipals, la comunitat educativa i el suport de la majoria de l’arc parlamentari i institucional.

Hi ha elements que poden ajudar a potenciar la segregació: la distribució dels centres escolars o la presència de la xarxa concertada. Però Julián Claramunt ha dit que el determinant per a reduir la segregació escolar és l’acció i el compromís polític:

Per tant, Claramunt ha remarcat que el més important és fer una bona detecció de l’alumnat vulnerable per poder fer una reserva de places equitativa entre totes les escoles a aquesta vulnerabilitat i la planificació de tota l’oferta. Pel tècnic de polítiques contra la segregació escolar, una de les mesures més importants és que no hi hagi més oferta de places que alumnat durant la preinscripció escolar:

Claramunt explica que la sobre oferta de places acaba generant segregació ja que les places vacants acostumen a quedar en les escoles ja més segregades. A més, caldrà tenir en compte que aquestes vacants es podran anar omplint durant el curs, el que es coneix com a matrícula viva, i que en un nivell molt alt correspon a alumnat vulnerable:

Des de la Fundació Bofill es determina que una eina indispensable per poder lluitar contra la segregació escolar és l’Oficina Municipal d’Escolarització. En aquest sentit, Olesa de Montserrat apareix al llistat de les 13 ciutats de més de 20.000 habitants que no en tenen.

La Fundació Bofill destaca que aquesta Oficina es contempla a la Llei d’Educació de Catalunya per a tots els municipis de més de 10.000 habitants. L’objectiu és repensar tota l’escolarització i la detecció de la vulnerabilitat de l’alumnat.