6 juny de 2023 a les 13:48
El dimecres, 7 de juny, Jordi Armadans presentarà “Pau. El valor de la vida als nostres dies”, acompanyat de l’activista David Fernández i presentat per Quim Moreno. I l’endemà, dijous 8 de juny, es presentarà el Premi Josep Pla “La llei de l’hivern” amb l’autora, Gemma Ventura i presentat per Laia Santís.
Òmnium Cultural a Olesa ha preparat una doble proposta literària per aquesta setmana, a la Biblioteca Santa Oliva. Dimecres, 7 de juny, Jordi Armadans presenta l’obra “Pau. El valor de la vida als nostres dies”, en un acte presentat per Quim Moreno i que comptarà amb la intervenció de l’activista David Fernàndez.
A "Pau. El valor de la vida als nostres dies", Jordi Armadans fa una revisió d’alguns dels principals conflictes del segle XX i condueix a la reflexió dels lectors sobre el valor de la vida de les persones als nostres dies. Jordi Armadans, politòleg, periodista i pacifista, és director de FundiPau i és un reconegut analista sobre conflictes, seguretat, desarmament i cultura de pau.
Pere Oleart, membre de la gestora Òmnium Cultural del Pla de Montserrat, ha explicat a Olesa Ràdio que un dels atractius de l’obra és mostrar amb exemples concrets les diferents formes de violència que han sacsejat el món en el darrer segle.
Oleart també ha destacat que una de les preguntes que plantejarà Armadans durant la presentació del llibre és “quina és la postura d’un pacifista quan la guerra està al costat de casa?”
I dijous, 8 de juny, es presentarà el premi Josep Pla de narrativa 2023 “La llei de l’hivern”, de Gemma Ventura, en un acte presentat per Laia Santís i que comptarà amb la presència de l’autora.
Amb aquesta obra que explora el tema de la solitud i com fer front a les absències mitjançant la memòria i la imaginació, ha debutat la periodista i sotsdirectora del diari digital Catorze, Gemma Ventura.
Segons Santís, la novel·la manté l’estil narratiu de Ventura al diari, caracteritzat pel seu caràcter introspectiu i que convida a la reflexió.
Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.