
El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Xavier Menéndez i Pablo, ha passat pels micròfons d'Olesa Ràdio per fer balanç de la tasca que duu a terme el seu departament i analitzar les polítiques de recuperació històrica a Olesa de Montserrat.
Menéndez ha subratllat que l'objectiu prioritari de les polítiques públiques de memòria és recuperar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, així com dels combatents i opositors antifranquistes, per retre'ls homenatge, reparar el seu record i posar nom i cara a totes les persones que van patir la dictadura. Aquestes actuacions s'executen de manera coordinada amb el Memorial Democràtic.
Durant la conversa, Menéndez ha posat el focus en l'exhumació de la fossa d'Abrera, un episodi de repressió i revenja franquista perpetrat el 19 de febrer de 1939, un cop acabades les hostilitats del front a Catalunya. En aquesta acció van ser executats una vintena de veïns d'Olesa de Montserrat, a més d'una persona d'Abrera i dues d'Esparreguera.
L'actuació arqueològica, que es va dur a terme entre finals de l'any passat i el gener d'enguany, va permetre exhumar 15 cossos (quatre de les persones d'aquell grup van aconseguir escapar inicialment). Actualment, el departament es troba immers en el procés d'anàlisi antropològica i genètica gràcies a les mostres d'ADN que moltes famílies han conservat i aportat al llarg de dècades de mantenir viu el record.
D'altra banda, el director general ha explicat les dificultats tècniques per trobar la fossa del Cementiri Vell d'Olesa, la qual s'ha buscat infructuosament en dues ocasions (l'any 2004 i posteriorment durant les obres de remodelació de l'espai). En aquest indret es buscaven els tres o cinc olesans que van ser recapturats i afusellats l'endemà de la matança d'Abrera després d'haver intentat fugir ferits.
Menéndez ha lloat el compromís institucional d'Olesa de Montserrat, a qui ha definit com un municipi “valent” i pioner a l'hora d'afrontar les ferides del passat.
El director general ha recordat que pràcticament una quarta part de la població olesana va patir de manera directa la Guerra Civil i la posterior repressió franquista, ja fos als fronts de combat, pels bombardejos, en els assassinats de la rereguarda l'estiu del 1936, a l'exili, a la presó, al Camp de la Bota o als camps d'extermini nazis.
Entre les iniciatives locals consolidades a la vila, Menéndez ha remarcat:
Jornades de memòria històrica: L'organització continuada de més de 22 edicions d'aquestes trobades divulgatives.
Llambordes Stolpersteine: La instal·lació d'aquests elements memorials a la plaça Fèlix Figueres per homenatjar els deportats olesans als camps nazis.
Espais memorials: La museïtzació del Cementiri Vell com a espai memorial i l'audiència memorial celebrada l'any 2022 amb la Diputació de Barcelona.
Plafó memorial públic: La recent col·locació d'un gran plafó a l'espai públic que recull els noms de totes les víctimes i persones represaliades de la vila.
Xavier Menéndez ha defensat que recordar és “el millor antídot” contra l'avenç de l'extrema dreta, l'autoritarisme i la banalització de la dictadura franquista, tot destacant la necessitat d'explicar aquests fets a les noves generacions.
Així mateix, ha assenyalat que la futura Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, blindarà aquestes polítiques públiques a tots els municipis catalans.





