Tertúlia Punts de vista del 13/10/2026
Irene Álvarez presenta el programa, destinat a joves de 16 a 30 anys, i descriu l’atenció individual, la prevenció, els tallers i els grups de benestar emocional. També parla de les demandes més freqüents, l’estigma, la inserció formativa i laboral, el balanç del 2025, la coordinació territorial i les vies de contacte.
Aina Torres i Reixac explica l’entorn familiar i cultural de Roig, els seus primers contactes amb la literatura i el teatre, l’etapa escolar i les persones que va conèixer a l’escola d’art dramàtic. També comenta com la infantesa i els espais de l’Eixample van quedar reflectits en la seva obra.
El recorregut segueix els estudis universitaris de Roig, els primers reconeixements literaris i la publicació de les seves obres. S’hi parla de la decisió de dedicar-se a escriure, de les dificultats de conciliar la feina i la cura dels fills, de la seva escriptura en català i de la presència de les dones en les seves novel·les.
La conversa aborda el paper pràctic i creatiu del periodisme en la trajectòria de Roig, el seu treball a televisió i el programa *Personatges*, que va deixar d’emetre’s després de 49 convidats. També es descriu la seva mirada periodística, el compromís amb les veus silenciades i l’atenció a les experiències de les dones.
Aina Torres i Reixac presenta el feminisme com un eix de la vida i l’obra de Roig, des dels assajos i les entrevistes fins a la literatura i el periodisme. Després se centra en *Els catalans als camps nazis*, les entrevistes als supervivents deportats i la voluntat de recuperar la memòria històrica.
A partir de *Digues que m’estimes encara que sigui mentida*, s’exposa la reflexió sobre la doble mirada de les dones que escriuen. També s’explica com Roig preparava les novel·les i organitzava el temps d’escriptura mentre criava els fills.
El tram final tracta la militància intermitent de Roig al PSUC, les crítiques al masclisme dins l’esquerra i la seva concepció de la literatura i el periodisme com a formes de compromís. Es tanca amb una referència a altres obres i al llegat de l’autora.
Ocell de Foc i el benestar emocional juvenil
La psicòloga Irene Álvarez, de la Fundació FIL, explica el funcionament del programa Ocell de Foc, que va sorgir arran de l’increment del malestar emocional juvenil detectat després de la pandèmia. S’adreça a joves de 16 a 30 anys, amb o sense diagnòstic, i ofereix acompanyament individual, prevenció, tallers i accions contra l’estigma.
- Entre les situacions que atenen hi ha simptomatologia ansiosa i depressiva, dificultats en les relacions familiars i afectives, problemes d’autoestima i de posar límits.
- El primer contacte pot arribar per derivació professional o directament del jove. L’acompanyament és voluntari i gratuït, i s’ajusta a les necessitats de cada persona.
- També hi ha grups de benestar emocional, amb trobades setmanals i activitats sobre estrès, límits i relaxació. Segons Álvarez, aquests espais permeten compartir experiències i sentir-se part d’un grup.
- La inserció formativa i laboral forma part de l’acompanyament, especialment quan la manca d’ocupació afecta el benestar.
- En el balanç del 2025, el nucli del Baix Llobregat va atendre més de 1.100 joves; la Fundació FIL, 480, i 61 joves van seguir itineraris individuals de llarga durada.
- Álvarez assenyala que els joves tenen més informació sobre salut mental, però que encara costa parlar obertament de les pròpies dificultats. També descriu la coordinació amb instituts, associacions i altres recursos del territori.
«La participació és voluntària, gratuïta i voluntària» — Irene Álvarez
Montserrat Roig: vida, obra i compromís
En un espai dedicat a Montserrat Roig, Aina Torres i Reixac repassa la influència de la família i de l’entorn cultural en la seva formació, els inicis literaris i teatrals, i l’evolució de la seva obra. S’hi destaca la importància de la infantesa i de Barcelona en les novel·les de Roig, així com la seva decisió d’escriure en català.
Literatura, periodisme i feminisme
El programa tracta la combinació de literatura i periodisme en la seva trajectòria: el periodisme li permetia guanyar-se la vida i també donar veu a persones i experiències poc presents als mitjans. Es parla del seu programa televisiu Personatges, interromput després de 49 convidats, i de la seva crítica al periodisme que «grogueja».
Torres i Reixac descriu el feminisme com un fil transversal de la vida i l’obra de Roig: en les novel·les, els articles, les entrevistes i els assajos, l’autora posava el focus en les dones i en les desigualtats que vivien. També s’hi comenta la seva militància intermitent al PSUC i la seva idea de la cultura com a forma de compromís polític.
Memòria històrica i escriptura
Es destaca Els catalans als camps nazis, resultat de les entrevistes de Roig a testimonis catalans deportats, i la seva voluntat de recuperar la memòria històrica. El recorregut acaba amb reflexions sobre Digues que m’estimes encara que sigui mentida, les condicions en què escrivia mentre criava els fills i la doble mirada de les dones que escriuen.
«La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini» — Montserrat Roig

